Apunts sobre Tmux

Antics apunts sobre Tmux, del 2013, actualitzats. Escrits originàriament en Text2tags (sí, el primer llenguatge de marcat lleuger que vaig utilitzar, entre el 2011 i el 2013, va ser Text2tags). En origen, açò era poc més que un recordatori ràpid, una xulla sobre una aplicació que acabava de descobrir; he afegit alguns comentaris al recull de dreceres original i alguna captura per il·lustrar-ne el contingut, però continua essent el mateix, un breu recordatori.

Si us dic que Tmux és un multiplexor de terminals, poden passar dues coses:

1. que ja sabeu de què us estic parlant (i no necessiteu llegir aquest article perquè de segur que en sabeu molt més que jo), o
2. que no només us sona a sànscrit medieval, sinó que el nom us espanta i esteu pensant en sortir cames ajudeu-me (amb la qual cosa tampoc no llegireu aquest article).

En lloc d’això, doncs, us diré que Tmux és un petita meravella que converteix un trist, rígid i fred terminal en una flexible explosió d’escriptoris i finestres amb què combinar desenes de terminals d’una manera pràctica i, al mateix temps, atractiva.

Ara bé, si sou d’aquells que tenen por a la pantalla negra, doncs… fareu bé en fugir, perquè Tmux no és un terminal, sinó una infinitat de terminals combinats.

Tmux us permet, entre altres coses:

1. obrir un terminal i crear-hi tants com voldreu, un darrere de l’altre, i obrir diferents aplicacions de text a l’hora, i canviar d’un a un altre amb facilitat;
2. dividir una finestra en diversos panells i veure, simultàniament, l’execució de diverses aplicacions (sempre en mode text, és clar);
3. donar nom (nom de sessió) a un grup de terminals, desconnectar-vos-en, connectar-vos a un grup diferent i, finalment, tornar al primer grup, que haurà continuat amb l’execució dels programes que hi teníeu en dansa;
4. si us connecteu en remot a una màquina, Tmux us permet d’obrir-hi una sessió amb diversos terminals i aplicacions i, encara que es talle la comunicació, en reconnectar-vos-hi, allà seguirà, esperant-vos, la sessió que teníeu en marxa i no haureu perdut la vostra feina;
5. us permet connectar-vos a diverses màquines i posar «en paral·lel» els terminals oberts a cada una d’elles, de manera que les ordres que introduïu per a una, es repeteixen i s’executen en totes elles.

En la Figura 1 hom pot observar els tres nivells d’organització de Tmux:

1. la sessió, Xineitor, que apareix, entre claudàtors, a la banda esquerra de la barra d’estat;
2. els noms de les tres finestres (Primera, Segona, Tercera, numerades a partir de 0) i la indicació, amb un asterisc, de la finestra activa (Segona*), i
3. els cinc panells en que aquesta es troba dividida, separats per fines línies verdes.

Encara no us pica la curiositat? Bé, doncs, això vol dir que no esteu fets per a la claredat conceptual del terminal ni per a l’emoció de l’administració remota. No passa res, no a tots ens interessen les mateixes coses. Però, si us agrada el món de la pantalla negra i els missatges escrits d’aspecte esotèric i en voleu saber alguna cosa més… Seguiu llegint!¹

Tmux és un paquet molt popular i sol estar present en la major part dels repositoris, de manera que, per instal·lar-lo, només caldrà seguir el procediment habitual. En la família Debian, per exemple, serà suficient amb:

$ sudo apt-get update ; sudo apt-get install tmux

D’altra banda, les distros especialitzades en tasques de recuperació de sistemes, informàtica forense i similars, solen portar Tmux ja instal·lat.

Una opció certament avançada és iniciar sessió en Tmux amb algunes finestres i panells ja preconfigurats (i estalviar el temps que trigaríem a definir-los amb les dreceres de teclat), i fins i tot llançar-hi ja algunes aplicacions. Hi ha diverses maneres de fer-ho. Sense entrar-hi en detalls, perquè és un argument d’un nivell més avançat, amb l’ordre següent crearíem una sessió anomenada «DuesFinestres» que constaria de tres finestres, l’última de les quals estaria dividida en dos panells:

$ tmux new -s TresFinestres \; new-window \; new-window \; split-window -v \; next-window
      ## Crea i obre una sessió (amb nom); crea una segona i una tercera finestres;
      ## divideix la tercera finestra verticalment (amunt, a sota; si canviem -v
      ## per -h, la divisió és hortizontal, dreta-esquerra); passa a la següent finestra
      ## (que és la primera).

El resultat es pot observar en la següent imatge:

Aquestes ordres, tan complicades, es poden desar en un guió i executar-se sempre igual. Tanmateix, la sintaxi de Tmux és complexa; per sort, hi ha aplicacions que simplifiquen aquesta tasca, com Tmuxp i Tmuxinator : ja en parlarem més endavant.

Si teniu costum de treballar sovint amb aplicacions de terminal, sens dubte apreciareu aquesta aplicació. Si us quedeu sense sistema gràfic en algun moment, us sentireu afortunats de conèixer-la. Si feu administració remota, no en podreu prescindir. En canvi, si el terminal es una cosa que no empreu mai o gairebé mai, Tmux no us aportarà res.

Quins avantatges té Tmux respecte a GNUScreen, una aplicació similar però amb més anys de rodatge? La primera diferència que em va cridar l’atenció va ser l’estètica (els panells, dibuixats per Tmux amb fines línies, em van semblar molt més agradables a la vista). Per la resta, no vaig arribar mai a conèixer GNUScreen tan bé com per a fer-me’n una opinió fonamentada: supose que, si teniu Screen ben dominat, potser no trobareu cap motiu vàlid per a fer l’esforç de canviar de a Tmux. Però de segur que us agradarà fer-hi una ullada ràpida i valorar-ne les possibilitats.