Em vaig unir a Mastodont.cat fa quatre anys. Feia temps que entrava i sortia de xarxes lliures i federades, però, fins a aquell moment, no hi havia trobat una comunitat humana suficientment variada com per fer que l’experiència fos similar a la de les xarxes socials privatives. En aquests quatre anys, Mastodon m’ha proporcionat diversió, entreteniment, informació i formació. Però, sobretot, m’ha permès conéixer virtualment un bon grapat de persones molt, molt interessants (algunes de les quals he tingut la sort d’arribar a conéixer també en persona).
Tanmateix, com qualsevol xarxa social, Mastodon es addictiva i, al llarg del dia, s’engoleix una quantitat respectable d’hores. A més del temps consumit, altres símptomes m’han fet pensar que en sóc addicte: la dèria de mirar la línia temporal abans de sortir del llit, per exemple, o l’impuls de compartir-hi qualsevol experiència del meu dia a dia. Si llegiu qualsevol article sobre addiccions digitals, en trobareu algunes més que també podria afegir a la llista.
Per això, fa dies que tinc decidit fer un descans de Mastodon, tant per desenganxar-me’n com per rumiar sobre com i quan tornar-hi (perquè hi tornaré, també ho tinc clar).
Així, doncs, durant juliol i agost no entraré a la xarxa. Crec que és un bon moment: com que, de tota manera, el meu ritme habitual s’ha de veure alterat, introduir un canvi més hauria de resultar fàcil.
Tampoc serà una desconnexió total. Si publique alguna cosa al blog, en penjaré l’enllaç corresponent al Mastodon. I no descarte fer-hi alguna ullada, per si de cas algú m’hi deixa algun missatge urgent.
Quan hi torne, ja us explicaré quines modificacions i limitacions m’he marcat per no caure un altre cop en antics vicis. Però, de moment, me’n torne al món real.
Us desitge un bon estiu.