Martirologi de Yunohost (3): la contrasenya rebel

Per algun motiu que encara no he pogut investigar, fa dies que no em puc connectar al servidor via ssh (ja he trobat informació sobre aquest problema: ara només en manca trobar-hi temps). Com que també he tingut alguna dificultat amb les actualitzacions via interfície web, això m’ha obligat a connectar la Raspberry a un monitor i administrar en local. I aquí he trobat una altre petit entrebanc: en introduir la contrasenya de root, el sistema no la reconeixia.

He revisat la llista de contrasenyes, m’he assegurat que estava emprant la contrasenya correcta… però el Debian continuava a respondre’m que no, que aquella no era.

Al final, de pura casualitat, he recordat que la contrasenya inclou alguns caràcters especials (ja sabeu, d’aquells que tant recomanen introduir en les contrasenyes per tal de fer-les més fortes, |@#~½æßðđ…). Aquests caràcters tenen la virtut (ehem…) de canviar de lloc per a cada distribució de teclat, i era aquí on radicava el problema: a la Debian, encara tinc configurat el teclat US, a diferència de la resta d’ordinadors, on tinc ES-ca i aquests caràcters rars es troben on toca. Total, que només he hagut de descobrir sota quina tecla s’amagaven aquests caràcter i ja he pogut accedir-hi amb normalitat.

Buf, quin ensurt més absurd.

(Sí, ja ho sé: ara toca configurar les locals de la Debian a ES-ca. M’ho deixe apuntat per ací per a recordar-ho.)

Cookies? Galetes? Bunyols! Aquest blog utilitza bunyols per... bé, us mentiria si us digués que sé per a què punyetes utilitza bunyols aquest blog; a més, els bunyols els posa Wordpress, no jo, que no els vist mai. Però, com que la llei mana que us n'avise, avisats quedeu.
Accepte els bunyols
No vull bunyols, que engreixen!