Anit, després de molts anys de dubtes, em vaig decidir a veure Plan 9 from Outer Space1: el darrer dia del pitjor any de la història (de la nostra història recent, si més no) em semblava un bon moment per a veure la pitjor pel·lícula de la història. O aquesta és la fama que li havien encolomat.
Crec que, abans de jutjar-ne la qualitat, cal conèixer les condicions sota les quals va nàixer Plan 9. El director, Ed Wood2, va voler retre un homenatge al seu amic Bela Lugosi, que havia mort durant el rodatge d’una pel·lícula de vampirs. A Wood se li va acudir agafar algunes escenes del film inacabat i inserir-les en una història de ciència ficció (i les va inserir amb calçador en un guió que va escriure en dues setmanes). Si afegim el fet que el pressupost era minúscul (60.000 $) i que Wood era un excèntric rodejat d’un equip que semblava tret d’un barracó de fira, el desastre estava assegurat. I, tanmateix…
Tanmateix, el guió no era gaire més absurd que el d’altres pel·lícules de terror o de ciència ficció que han acabat convertint-se en grans clàssics i en les quals Wood s’hi va inspirar o potser va inspirar. Per citar-ne només una de cada gènere i una de cada cas, la visita dels extraterrestres que volen aturar la cursa armamentística dels humans és un tema que ja havia aparegut en El dia que la Terra s’aturà3, mentre que el de la resurrecció (o reanimació) dels cadàvers per causes «espacials», el tornarem a trobar en La nit dels morts vivents4, de George A. Romero.
És innegable que Plan 9 és una mala pel·lícula, cert. Però, en realitat, no ho és molt més que tantes altres de sèrie B (o de sèrie Z, si volem ser justos) d’aquella època. I se n’han fetes moltes de molt pitjors amb pressuposts molt més generosos i amb bons recursos de tota mena (ara em ve al cap una altra de ciència ficció, el Flash Gordon5 de Mike Hodges, 1980; però de segur que en podríeu afegir moltes més). Per tant, tenint en compte la gènesi d’aquesta obra, crec que encara va sortir massa bé.
Tanmateix, veient aquest film infumable he pogut entendre una mica millor els prejudicis contra el gènere de ciència ficció de les generacions anteriors a la meua: probablement, n’havien vist algun de similar, amb els platets voladors balancejant-se de fils perfectament visibles i amb guions sense cap ni peus, i van arribar a identificar el gènere amb aquelles pel·lícules de pressupost ínfim, diàlegs absurds, directors autodidactes i actors i actrius que, en realitat, eren professionals de la lluita lliure americana, vidents i pedicurs. Mala sort per a la ciència ficció.
1 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_9_des_de_l%27espai
2 https://ca.wikipedia.org/wiki/Ed_Wood
3 https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Day_the_Earth_Stood_Still